LLuites de galls
L'origen de les baralles de galls va ser a la Xina, aproximadament per al segle V aC.es va estendre a l'Índia i a la resta d'Europa. Les baralles de galls arriben a Amèrica gràcies als espanyols i portuguesos quan descobreixen el nou món en els segles XV i XVI.
Els galls que lluiten són elegits i criats des de la seva concepció al elegir els pares més adequats. Aquestes baralles es duen a terme en un espai anomenat "fossa" el qual és tancat perquè els galls no puguin escapar, els animals han de seguir lluitant encara que estiguin cansats o malferits. La baralla acaba quan un dels animals mor o ambdós.
En les baralles de galls es aposten grans sumes de diners i els amos del gall guanyador resulta molt beneficiat de totes les apostes.
Existeixen dades que afirmen que als galls els donen esteroides i amfetamines perquè barallin millor i que a més els posen esperons metàl.lics i altres coses que fereixin més profund o acabin més ràpid amb el contrincant.
Hi ha adults que porten els nens a veure aquest espectacle sense posar-se a pensar en el gran mal que els causa, ja que la violència cap als animals dóna pauta a la violència entre persones.
Batalla de gossos:
Orígens de la cria domèstica
L'ensinistramnet de gossos en els seus primers temps es feia amb la fi de la especialització . El desenlupament de noves castes va ocórrer en zones geogràfiques concretes, en les que el gos rebia un entrenament que es corresponia amb les habilitats requerides per a aquestes regions o treballs que anava a exercir.
La raça d'un gos que lluitava estava basada en una gran aparença exterior que imposés por als seus rivals, gran, baix, pesat, amb gran capacitat per mossegar i un lladruc amenaçador, a més havia de posseïr una potent musculatura . Totes les races amb un caràcter convenient per a la protecció dels éssers humans i amb capacitat per lluitar amb animals salvatges poden ser considerades per les baralles de gossos.
Races modernes
El Bull Terrier Anglès, staffordsire Bull Terrier, Bulldog i el Russel Terrier són les races mes comunes per aquestes barralles.
Impacte en la societat actual
Al segle XXI, la pràctica d'aquesta activitat s'ha convertit en una activitat il legal i rebutjada en la majoria dels llocs al voltant del món. Les raons són moltes i molt variades el que ha motivat que es castigui com una falta lleu (pagament d'una multa) o com a falta greu (delicte de presó).
"Corrida de toros"
La “Corrida de toros”és un espectacle que consisteix en tractar diversos braus , a peu o a cavall, en un recinte tancat per a tal fi, la plaça de toros. Hi participen diverses persones, entre elles els toreros, que segueixen un estricte protocol tradicional,reglamentat i regit per la intenció estètica; només pot participar com a matador el torero que ha pres la alternativa. Les corrides de toros són considerades una de les expressions de la cultura hispànica. Les corrides poden classificar, segons l'edat i el trapío del toro que lídia, a becerrades, novellades i curses de braus pròpiament dites, i poden desenvolupar-se a peu o a cavall. Si s'executen les sorts a cavall, la festa s'anomena correguda de piques o rejoneo. Quan es combinen ambdues disciplines en un mateix festeig, es denominen curses mixtes.
Participants
· Matador de toros: També conegut com dretà o espasa, És aquell torero que ha rebut la alternativa i que, a la lídia, realitza la part principal de la feina i mata el toro amb l' estoc. És sens dubte el personatge central a una corrida de toros.
Banderiller
Matador
·Subalterns: Personal que ajuda al matador en el que necessiti i en les situacions que els estan permeses . El formen els banderillers, els picadors i el mosso d'espases. Al conjunt format pels subalterns i el matador se l'anomena quadrilla.
·Banderillers: Actuen en el segon terç de banderilles i, quan no ho fa el mateix matador, són els encarregats de la col.locació dels parells de banderilles.
·Mosso d'espases: És la persona que col.labora directament amb el matador, la seva tasca és ajudar al canvi de crosses, capots i espases.
·Picador: És la persona que, muntada a cavall, utilitza una vara llarga amb una punta metàl.lica (puya) per castigar el toro i produir esquinçament dels teixits ubicats a la creu del mateix amb l'objectiu de provar la seva bravura, detectar les seves característiques i evitar que l'animal envesteix aixecant el cap.
·Personal de la plaça: Són aquelles persones que col.laboren en la plaça fent possible la celebració d'aquesta festa. Entre ells destaquen els taquillers, els col.locadors, el personal del carreró, els paramèdics, el torilero i els sorreres.
·President: És aquella persona que presideix un festeig, generalment un representant de la municipalitat on s'efectuï. S'encarrega de mantenir l'ordre a la plaça i entre les seves funcions hi ha la d'ordenar el començament de la festa, els canvis de terç i atorgar els premis-orelles i cua-als matadors.
·Alguacil: Són els agents encarregats de transmetre les ordres del president durant les curses. És la seva funció principal recollir la clau dels Toril, Lliurar els premis als toreros i precedir a les colles durant el passeig.
·Monosabis: Són els mossos que acompanyen i ajuden al picador a la plaça, sobretot quan el bou fa caure el cavall per evitar que el picador i el cavall resultin ferits.
·Mulillers: personal a càrrec del tir de mulillas amb les que arrosseguen el cos mort del toro per treure'l de la plaça.
·Sorrals: Mossos encarregats de mantenir en condicions adequades el albero de la plaça. Tenen la seva importància, com ho il lustra el fet que desfilin al passeig de quadrilles.
Boxa
El boxa (de l'anglès boxing), també anomenat de vegades boxa anglès o boxa irlandès, i col.loquialment com box, és un esport de contacte en el qual dos contrincants lluiten utilitzant únicament els seus punys amb guants, colpejant al seu adversari de la cintura cap amunt , dins d'un quadrilàter especialment dissenyat amb aquesta finalitat, en breus seqüències de lluita denominades assalts o rounds i d'acord amb un precís reglament .
Boxa Masculí
El boxa practicat per homes adquireix un caràcter tradicional, pràcticament a tot el món.El Boxa practicat per homes adquireix un caràcter tradicional, pràcticament a tot el món. Històricament el Boxa masculí ha Estat limitat i qüestionat per la possibilitat de patir Danys Greus per part dels púgils, fet que ha portat a una evolució de les regles per tal de protegir els competidors i Minimitzar els possibilitats de patir Danys. A partir de la dècada de 1970 el boxa masculí ha tendit a fragmentar en diverses associacions internacionals, limitant severament d'aquesta manera, la possibilitat de l'existència de campions mundials, convivint generalment diversos campions mundials al mateix temps, segons l'associació que els reconegui.
Boxa femení
Encara que hi ha antecedents des del segle XVIII, l'esport de boxa exercit per dones, ha pres més temps en obtenir acceptació i popularitat entre atletes en molts dels països, afectat per mecanismes de prejudicis i discriminació, que van requerir de judicis famosos en diversos països per garantir el dret de les dones a practicar-lo.
Bé, aquest apartat l'hem fet amb la finalitat de fer una petita comparació de abans amb are, tots aquests espectacles tenen una mateixa finalitat, i es entretendre encare que siguin actes cruels cap a les persones com cap als animals.
